Viatge al silenci

És bon moment, ara que fa deu anys, per a recordar un viatge singular. El gener de 2013 vaig emprendre una escapada en bicicleta per Finlàndia. Un país del fred cal visitar-lo, vaig pensar, en el seu moment d’esplendor: l’hivern, ja m’enteneu. Són aquells mesos que amoroseixen la llum, la qual no supera la intensitat d’una palidesa somnolent, i els colors perden cos fins diluir-se en una atmosfera vaporosa banyada per la debilitat lumínica. Els paisatges es transformen en una realitat en blanc i negre, rica en gamma de grisos que oscil·la entre la blancor immaculada i el negre opac. Aquell gener transitàvem per espais oberts, buits, saturats d’absències, que mostraven un contrast baix, sense ombres -o poques- on tots els colors del blanc se superposaven un sobre l’altre, atrets per un gris mitjà que capitanejava l’escena.

Aquest daltabaix cromàtic i ambiental es produïa enmig d’un silenci dens, multiplicat per la neu i les seves capacitats insonoritzadores. La solitud hi regnava d’una manera excepcional, protegida per boscos infinits amb arbres de perfil longiforme. Fins i tot, el pedaleig sobre el mantell continu de gel i neu deixava escapar, amb esforços, el soroll dels claus de les rodes en arrapar-se a la superfície glaçada.

Avançàvem els quatre companys l’un darrere l’altre, o desordenadament, sense pronunciar paraula, silenciosos, impregnats d’aquesta realitat feta d’absències, immersos en pensaments una mica encarcarats a causa de les baixes temperatures, evitant comentaris per tal de no obrir la boca i conservar així la calor del nostre organisme. Pedalejàvem amb roba d’alpinisme, coberts de dalt a baix, escoltant permanentment els canvis d’estat del cos enmig d’aquell ambient gèlid, controlant mentalment la temperatura a les extremitats i evitant suar per tal de no refredar-nos durant alguna breu parada.

Al final de cada jornada, apreciàvem més que mai la sauna reglamentària amb què cada cabana ens recompensava. Amb la calor, reviscolàvem, les converses s’animaven, gaudíem del procés de descongelació. Tot, tots tornàvem a la vida.

Eliseu T. Climent (@etcliment)